L'ofici, el nostre patrimoni
Pocs oficis han deixat tanta empremta en el paisatge de Mallorca com el de marger: gairebé vint mil quilòmetres lineals de marges a la Serra de Tramuntana i altres tants de parets que s’estenen per tota l’illa de cap a cap.
Una arquitectura sense arquitecte, una cultura nascuda de la necessitat que ha esdevengut una forma d’art amb el pas dels segles.
Els habitants d’aquesta illa varen convertir un problema, l’excés de pedra, en un aliat per domesticar el paisatge: marges, parets, cabanes, camins de ferradura, torrents empedrats, fonts de mina,… Tot un conjunt d’elements amb els quals convivim a diari i que conformen aquest llegat de pedra, part del qual ja forma part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
L’ofici de marger sempre ha estat associat al món agrícola, ja que el vertader sentit dels marges i parets és pràctic: espedregar o esbancar els terrenys per sembrar a la vegada que s’utilitza el material extret per fer parets de tanques i partions, suavitzar els terrenys muntanyencs a base de marges que permetin el cultiu i evitin l’erosió.
