Marge o paret, aquesta és la qüestió

Guillem Palou, marger:

“No tothom ho té clar, de vegades la gent no sap diferenciar el que és un marge o una paret, o si és en sec o en verd, o amb material.”

Marge

“El marges són elements de sosteniment, ens ajuden a aguantar un terreny. El marge és una construcció amb una cara vista de pedra i ens ajuda, mitjançant escalons que feim al terreny, a convertir un pendent o una superfície desnivellada en petites superfícies més planes o nivellades. Aquesta superfície que obtenim quan construïm un marge rep el nom de marjada. Tradicionalment, les marjades han estat utilitzades agrícolament; l’objectiu de construir marjades en aquests terrenys de difícil accés era aconseguir conrear-los. A la vegada, els marges tenen la capacitat de drenar en retenir l’aigua i deixar-la sortir a poc a poc; així evitaven l’erosió d’uns terrenys que tenien poca quantitat de terra cultivable i que s’havia d’aprofitar al màxim. A la vegada, els marges han servit per aguantar camins i carreteres que transitaven i comunicaven totes aquestes zones de muntanya, de difícil accés.”

Paret

L’altre element més característic de Mallorca és la paret seca. La paret és un mur de pedra amb dues cares vistes que serveix per delimitar espais normalment per fer les porcions de les finques o, dins la mateixa finca, per delimitar-hi els usos agrícoles. Per marcar diferents sementers, diferents tanques; per separar el bosc de terres de conreu; per fer un hort, per fer un corral per al bestiar… A diferència dels marges, que trobam normalment a zones muntanyoses amb pendent de l’illa, les parets les podem trobar pertot arreu, tant a la muntanya com al pla o les marines.

De parets n’hi ha de molts de tipus en funció del seu acabament: d’esquena d’ase, que ens recorda l’esquena d’aquest animal; de corona, a les dues cares de la paret; de mig punt; cabrera, quan la corona sobresurt del parament per evitar que la cabra boti la paret; de lloses, quan simplement són lloses clavades una vora l’altra… N’hi ha molts de tipus. Tradicionalment, les parets tenien entre sis i set pams d’alçada, això consta ja a documents del segle XIII on feien contractes per arreglar parets i ja constava que havien de tenir aquesta mida, que ve a ser entre 1,20 i 1,60 metres, i que ja havien de ser més amples a la base que al coronament per donar-li estabilitat.

Paret seca o paret verda

Tradicionalment hi ha llocs on la poca qualitat de les pedres feia que es paredàs en verd. Què vol dir això? Paredar en sec és fer-ho sense cap tipus de morter o argamassa, res que lligui les pedres més que l’ajustat i el travat. En canvi, paredar en verd vol dir que sí que utilitzam morters de calç, o de fang de porc que es deia antigament, aquest ciment [natural] ens ajuda a travar les pedres per omplir la paret. Aquesta és la diferència entre paret seca i aret verda.