Pedra seca a Mallorca: un poc d’història

Guillem Palou, marger:

“Tothom sap que, fa deu anys, la Serra de Tramuntana fou declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat en la seva accepció de Paisatge Cultural. Era l’any 2011.

Però el que no sap tothom és que no només ho va ser declarada pel seus valors naturals, que també, perquè són importants i tots els coneixem, sinó també pel seu paisatge cultural. Per la interacció de l’home amb aquest medi natural.

En això, la construcció de pedra en sec és molt important, i les construccions fet amb pedra seca han humanitzat aquest paisatge natural. Marges i parets són les dues construccions més característiques i abundants a Mallorca.

De tal manera han condicionat i modelat el paisatge de l’illa que és difícil que, mirem cap allà on mirem, no trobem un marge o una paret.

Marges n’hi ha de totes mides i dimensions però, a títol anecdòtic, recordem que el més alt de Mallorca es el marge de sa Regata, que és a la carretera de sa Calobra i en el seu punt més alt fa 17 metres d’alçada i té uns 1.800 metres quadrats de paret.

Des del primer moment que hi ha un assentament humà a l’illa i vol aprofitar agrícolament qualsevol terreny, el problema que trobarà a Mallorca és la gran quantitat de pedra que hi ha a la superfície. Per tant, el primer que farà seràs retirar totes aquestes pedres i les aprofitarà per construir, en lloc d’emmagatzemar-les o posar-les a un lloc.

A partir d’aquest moment, ja podem dir que estam fent construcció de pedra en sec. Moltes generacions de margers han anat construint tot aquest patrimoni que tenim a la Serra. Parlam de milers de quilòmetres lineals construïts, una quantitat inimaginable aixecada gràcies a l’esforç de generacions i generacions de margers.”